Els rellotges Breguet, símbol d’elegància i precisió tècnica, van conquerir admiradores poderoses i cèlebres des de finals del segle XVIII.

La reina Maria Antonieta, probablement la primera incondicional de Breguet, va portar des de l’inici del seu regnat les més belles creacions del rellotger, entre elles els Perpétuelles, i va donar a conèixer la seva excel·lència a les corts europees. Breguet va crear per a ella el així anomenat “Marie-Antoinette”, el famós núm. 160, que durant molt de temps va ser el rellotge més complicat de la història de la rellotgeria. El 2008 la Manufactura va realitzar una reproducció d’aquesta creació, que després de llarg temps perduda es va retrobar el 2007. En un altre homenatge a la seva distingida ambaixadora, també el 2008, Breguet va restaurar el Petit Trianon a Versalles, patrocini d’escala excepcional. 

Es van succeir diferents governs, però la passió pels rellotges Breguet va persistir. Diverses  dones de l’entorn de Napoleó Bonaparte van adquirir rellotges de la Maison. La seva primera esposa, l’emperadriu Josefina, va adquirir el rellotge de tacte n° 611, que més tard va oferir, encastat amb una H de diamants, a la seva filla Hortense, reina d’Holanda. La seva segona esposa, Maria Lluïsa d’Àustria, va adquirir un petit rellotge de medalló. Íntegra i lleial, la sobirana va governar Parma d’una manera particularment sàvia, amb un accentuat interès per la condició de la dona. Els rellotges Breguet també van seduir les germanes de l’emperador, entre elles Elisa Bonaparte, gran duquessa de la Toscana. Dotada d’una gran intel·ligència i d’un gust excels, la seva germana petita, Caroline Murat, reina de Nàpols, va encarregar a Abraham-Louis Breguet un rellotge molt original per a l’època, ja que venia amb un braçalet. Va ser el primer rellotge dissenyat des del principi per portar al canell.

El 1817 Breguet va lliurar un rellotge amb repetició de quarts, el n° 3023, a la duquessa de Wellington. Exposat al Louvre, la seva elegant simplicitat posa de manifest l’estil neoclàssic característic del rellotger. Durant les dècades de 1820 i 1830 diverses sobiranes van adquirir rellotges Breguet, entre ells Alexandra Feodrovna, emperadriu de Rússia, i Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias, reina d’Espanya. Aquesta última va adquirir el 1831 un pèndol de viatge, característic de les creacions neoclàssiques de Breguet. La reina Victòria de Anglaterra,  també emperadriu de les Índies i el regnat del qual va durar més de 60 anys, va ser una altra de les molt il·lustres clients del rellotger.

Al segle XX moltes dones de renom són fidels a la manufactura Breguet, entre  elles Anna Gould, duquessa de Talleyrand. Fundadora de centres de rescat per als ferits durant la Primera Guerra Mundial, aquesta dona respectada per tot París va adquirir un pèndol de plata destil neogòtic. 

Avui, molts rellotges adquirits per sobirans i personalitats cèlebres conserven als museus amb més reputació del món, entre ells el Louvre, el British, diversos museus suïssos i, per descomptat, el Museu Breguet de París