Christofer Aguilar és un cantant d’origen mexicà que viu amb la seva parella, Manel, al Principat des de fa tres anys. Conegut per ser guanyador del programa televisat Popstars i per ser fill de la també cantant Alondra, una exitosa intèrpret que va conquerir als anys 80 les llistes de música pop a Mèxic i Llatino Amèrica.

Aguilar, es declara defensor dels drets del col·lectiu LGTB. A la gran pantalla també ha estat protagonista del thriller curtmetratge Straight to Rem. A l’English Theatre i Open House de Viena ha cantat i actuat com a protagonista de nombroses produccions musicals i teatrals de renom com Into de Woods, Romeo i Julieta o Spring awaking entre altres títols. També, a cantat en escenaris internacionals als Estats Units, Mèxic, Espanya, Austria, Equador i Alemanya.

Confessa que és un apassionat d’Andorra i de la seva cultura i tradicions i que el Principat li ha brindat sempre l’oportunitat de demostrar el seu talent com a cantant.

La seva música no deixa a ningú indiferent, i és capaç d’emocionar amb versions pròpies d’artistes tan coneguts com Bruno Mars, Luis Miguel, Àlvaro Soler o Frank Sinatra, entre d’altres.

1. Quant fa que resideixes a Andorra?
Fa tres anys que visc aquí. Sembla que va ser ahir quan vaig arribar a aquest preciós país. Gran part de la meva vida l’he viscuda entre Nova York, Miami, Viena i Àustria, i amb diferència Andorra és una de les meves ciutats preferides per viure-hi.

2. Perquè vas triar el Principat per residir-hi?
Andorra és una joia amagada dins els Pirineus. La seva història, les seves tradicions, la seva cultura, la seva gent i la seva llengua (que estic aprenent a poc a poc) fan d’aquest país un lloc increïble per viure-hi.
Una de les coses que més m’agraden és com el Govern i els Comuns donen suport als músics andorrans.
M’encanta la gent d’Andorra. He tingut la sort de participar en alguns esdeveniments al país i treballar estretament amb professionals, com els tècnics de so dels diferents comuns que han estat molt atents i amables amb mi.

Estic molt agraït per les oportunitats que m’ha brindat Andorra. Malauradament la pandèmia ha obstaculitzat l’escena creativa dels darrers dos anys. No obstant, he pogut gaudir d’oportunitats com actuar al Prat del Roure amb una gran banda, al Museu Thyssen, als jardins de les Bons a Encamp, també he tingut l’honor de cantar l’himne nacional en un partit del Morabanc.
Enregistrar la cançó de Nadal “Tornaré” per a RTVA aquest nadal passat juntament a meu millor amic i guitarrista Héctor Pérez. Així com alguns concerts arreu del país.

3. Com van ser els inicis en el món de la música?
Crec que el meu amor per la música està imprès al meu ADN gràcies a la meva mare (Alondra), artista reconeguda a Amèrica Llatina. Des de ben petit m’ha agradat cantar i ballar. De fet, tota la meva família és una apassionada de la música. La meva germana també és cantant i ballarina de flamenc/sevillanes.
M’encanta que la meva família estigui connectada per l’amor a la música. Des de ben petit, la música ha estat present tan en els moments bons com en els moments dolents.
La música, m’ha ajudat a trobar la meva identitat, a guanyar confiança amb mi mateix, també a connectar amb centenars de milers de persones tant a través de la televisió com en actuacions en directe (una tasca gens fàcil). Els que m’han vist actuar a l’escenari poden pensar que sóc extravertit, però en realitat sóc bastant timid. La música m’ha ajudat a superar el dolor i també m’ha ajudat a assolir els meus somnis més grans.

Al principi, la meva mare no estava molt convençuda de que jo em dediques al món de la música. Ella sap com és de difícil aquesta indústria, i tot el sacrifici que comporta aquesta professió. No obstant, amb el temps es va adonar que la música era la meva vocació.
Tinc molta sort de comptar amb el suport de la meva mare, li agraeixo molt haver-me donat l’espai necessari per assolir els meus somnis. Ella em va ajudar a aconseguir una bona educació musical amb una de les millors sopranos de Mèxic; Cristina Ortega. També vaig tenir l’oportunitat d’estudiar interpretació vocal al Conservatori Eastman de Nova York.

4. Què va representar per a la teva carrera professional ser guanyador del concurs Popstars?
Guanyar el programa de televisió Popstars a Àustria va ser una benedicció i alhora una maledicció. Mai hagués pensat que hem convertiria en un artista de Sony music, gravaria un àlbum amb productors talentosos, apareixeria a la portada de revistes, coneixeria els meus fans i aniria de gira. Vaig sentir com si estigués en un somni. Aquesta va ser la part bona. L’inconvenient va venir amb el contracte exclusiu que no vaig poder trencar durant diversos anys. Això, volia dir que mentre estava sota el contracte amb Sony, un percentatge dels diners que guanyava amb la meva veu havien d’anar a parar a Sony music. Tampoc vaig poder signar amb qualsevol altre segell discogràfic durant algun temps. Per sort, vaig poder sortir del meu contracte amb el temps i continuar treballant en la meva pròpia música fins el dia d’avui.

5. Com recordes l’experiència?
Formar part d’una cosa tan gran com Popstars va ser una experiència que mai oblidaré. Tanmateix, és una cosa que mai repetiria. He après molt d’aquest programa de televisió i em sento immensament feliç d’haver pogut assolir la majoria dels meus somnis gràcies a aquesta competició, però ara sé que és millor no fer una audició per a un altre programa de tele realitat en el futur.
Ara sé que la meva veritable passió rau en crear la meva pròpia música. Actuant en viu davant de la gent mentre em mantinc fidel a mi mateix. Això és més important que res.

Aquesta experiència em va donar moltes lliçons importants, com ara la importància de treballar dur mantenint els peus a terra. També em va ensenyar que els reality shows tenen contractes molt complicats i aquest èxit ràpid no dura sempre.

6. Quin balanç fas d’aquest anys de professió?
Sento que a mesura que passen els anys estic més segur de mi mateix, gaudeixo del meu art i perfecciono les meves habilitats cada cop més. Realment visc quan estic a l’escenari, treballant en un gran projecte o quan creo quelcom, d’aquesta manera sé que sóc a on he de ser i estic agraït per les experiències que he viscut en cada etapa.

7. Quins consells et dona la teva mare com a cantant?
Tinc una relació increïble amb la meva mare. Ella és la meva millor amiga, el meu model a seguir, i la millor mare que mai hauria pogut demanar. Ella és algú que estarà sempre al meu costat, passi el que passi. El món de la música és un lloc a on t’arrisques constantment, i t’enfrontes a crítiques i cops.
La meva mare em va donar el consell més valuós que podia haver rebut mai. Des del dia que va saber que volia dedicar-me a ser cantant, em va empènyer a aconseguir-ho, primer de tot amb una educació sòlida. Ella no volia que depengués només del meu cant i jo li agraeixo aquesta lliçó cada dia, fins el dia d’avui. Ella sabia que ser artista costava diners i que si pots guanyar-te la vida fora de la teva passió i amor per la música, evites sentir-te ressentit i frustrat. Gràcies als meus estudis, he pogut tenir una carrera que m’ha permès pagar les meves produccions, el meu vestuari, els meus instruments, el meu muntatge, promocionar la meva música, etc.
Quan vaig guanyar Popstars, la meva mare em va recordar que “Déu és el primer, i que jo no sóc Déu”. Això és molt important tenir-ho present quan t’arriba la fama en un període relativament curt. Això, em va ajudar a mantenir-me centrat i a treballar dur. Els meus amics famosos m’han ensenyat que la clau de l’èxit en el negoci de la música es troba en la disciplina.

8. Com a defensor dels drets del col·lectiu LGTB, creaus que ‘sestan portant a terme actualment polítiques de conscienciació?

Sóc un membre orgullós de la gran i diversa família LGTQIA. És molt important conscienciar-nos, educar-nos i lluitar per els drets d’aquells que sovint no s’escolten. Estic molt orgullós del treball que han fet la Rocio i en Robert amb Diversand aquí a Andorra. En Manel, la meva parella sempre em dóna suport, tots dos tenim plans semblants, somnis i il·lusions per al futur. Espero que altres com en Manel i jo puguin celebrar l’amor sense por, persecució i prejudicis.
Tinc esperança amb la joventut d’avui. Sembla que la generació z i els millenials entenen la importància de la compassió i l’empatia. Espero reflectir aquests ideals en les cançons que escric i espero que aquestes, també puguin ajudar als altres d’alguna manera.

9. Algun projecte que vulguis compartir amb nosaltres?
Actualment estic composant cançons i actuant amb la meva banda (Hector Pérez Marín, Deborah López, Adriano Fernandes i Xavier Requena Torres). Encara no puc desvetllar molt detalls, però estic molt emocionat per el projecte en el que estic treballant amb en Pere Revert i l’Hector Pérez Marín. Hem sento molt afortunat de tenir l’oportunitat de crear música amb músics tan talentosos a Andorra com són ells.